JOSEP CATALUNYA ALBERT, CRONISTA OFICIAL D’ALGAR DE PALÀNCIA
Algar de Palància, o simplement Algar, és un xicotet municipi, amb 600 habitants, situat a la comarca del Camp de Morvedre, entre les serres d’Espadà i Calderona. El seu terme es prou irregular i muntanyós i el riu Palància el creua per la part central, afluint per l’esquerra la rambla d’Assuévar i per la dreta la rambla de Soma o d’Àrguines.
Segons AVAMET, la temperatura mitjana en Algar és de 17,3ºC, amb una màxima absoluta de 39,9ºC i una mínima absoluta de – 1,7ºC. Respecte de les precipitacions, Algar rep una acumulació anual de 526,6 mm.
Entre els cultius més importants d’Algar, a més dels cultius de regadiu, majoritàriament hui de cítrics, destaquen els cultius de secà, entre ells, junt amb el de garroferes, el d’ametllers i el d’oliveres, ja que, pràcticament, ha desaparegut el cultiu de les vinyes. I és, precisament, en el cultiu de les oliveres i en l’oli que es produeix, on volem detindre’ns un poc.
Les oliveres es cultiven, com hem dit adés, en secà, encara que, en els últims anys, també s’ha introduït el seu cultiu en part en el regadiu. La varietat d’olivera que es cultiva des de sempre en Algar, igual que en la resta dels pobles de l’Alt Palància i part del Camp de Morvedre, és la denominada “ serrana d’Espadá ”, que alguns defineixen “ com un veritable tresor ocult a les terres del País Valencià”, que produeix un oli inigualable d’una altísima qualitat, molt conegut i apreciat per al seu consum arreu del món. Cal dir també que són famoses les olives verdes xafades o partides i les olives negres, molt tradicionals i apreciades en la gastronomia dels pobles de la zona. Les verdes es preparen a la tardor i s’amaneixen en salmorra amb herbes silvestres, com farigola, sajolida (herba d’olives), fenoll i pebrella, fulles de garrofera i també amb trossos de llima i alls xafats. Per una altra part, les olives negres es recullen més tard, quan tenen un to negre o morat, i es sol fer-les un xicotet tall en lloc de xafar-les, i prèviament es netejen amb un drap banyat i es solen salar abans de sumergir-les en aigua.
L’olivera serrana d’Espadà s’adapta molt bé al clima mediterrani i l’oli que s’obté de la mateixa és, segons els entesos, molt suau, fruitat, equilibrat i amb baixos nivells d’acidesa i amb un gran contingut d’àcid oleic. Cal dir que l’àcid oleic és beneficiós per als vasos sanguinis, reduint la possibilitat de contraure malalties cardiovasculars i hepàtiques.
Com també ha dit algú, “los olivos de esta variedad encontraron en las tierras montañosas de la Sierra de Espadán un entorno único para florecer y desarrollar su carácter distintivo. Los agricultores locales (també els d’Algar, per descomptat), con su sabiduría ancestral, han sido los guardianes de esta variedad, cuidándola y preservándola a lo largo de generaciones “.
En Algar, el cultiu d’oliveres, concretament la varietat serrana d’Espadà, ha sigut importantíssim al llarg de la seua història. Curiosament, hem de dir que la majoria del propietaris d’oliveres d’Algar tenien, i encara alguns les tenen, les seues parcel·les d’oliveres als termes limítrofs, sobretot als termes de Soneja i Sogorb.
Fins ja fa uns anys, hi havia en Algar vàries almàsseres particulars per a la confecció de l’oli i, inclús, hi va haver una cooperativa amb almàssera pròpia, de la qual eren socis pràcticament tots els propietaris d’oliveres del poble. Però de tot açò ja no resta res al poble.
Dissortadament, des de fa ja unes dècades, degut a la crisi agrícola, amb l’escassa i nul·la rendibilitat del camp i amb l’abandó de gran part dels joves d’esta activitat, s’ha abandonat també en grandíssima part el cultiu dels camps, entre ells els d’oliveres. Tot i això, un xicotet grup de propietaris agrícoles i amics (no molts ni massa joves, la veritat, però pot ser, i aixó desitgem, que siga una exemple a seguir per persones més joves) s’han confabulat, des de fa uns pocs anys, per a la recol·lecció de les olives de tots d’una manera col·laboradora i conjunta. Per a ells és l’única manera d’evitar que es perda la collita d’olives i poder així obtindre un oli de tan bona qualitat, como ho és l’oli d’Espadà, tant per al consum de les seues famílies com si cal per a la seua comercialització. Cal aclarir que, en no haver hui en Algar almàssera per a la confecció de l’oli, les olives es porten per a esta finalitat a alguna cooperativa o almàssera del voltant, sobretot a la localitat d’Altura, en l’Alt Palància.
I concloem. Tot açò és possible segurament perquè encara queden persones imbuïdes d’eixa cultura tradicional, quasi diríem que amb una mena de cult mil·lenari, com si els gens del fenicis i grecs, les gents que, pensem, van iniciar en la nostra terra, des de fa molts segles, el cultiu de les oliveres, encara segueixen entre nosaltres. Tan de bo que esta forma d’unir esforços, siga imitada pels més joves i ens ajude a salvar allò que encara és salvable: el tresor, com s’ha dit, de les oliveres serranes i l’oli d’Espadà.
